A la sessió d'avui hem parlat dels programes de qualificació professional inical (PQPI). M'agradaria aprofundir sobre aquest tema, no concretament sobre aquests estudis, destinats a alumnes que no han aconseguit el títol d'ESO, si no més aviat de l'organització del sistema educatiu en general. Penso que és molt bo que existeixin estudis d'aquesta tipologia així com els estudis de grau mig i grau superior. Tothom, absolutament tothom té dret a rebre formació adequada i a l'alçada de les seves expectatives. Amb això no estic menyspreant cap ofici, ni estic suposant que és millor arribar a la universitat que ser fuster. Cadascú és lliure d'escollir la seva opció i ha de poder fer-ho, el sistema li ha de permetre. Tot i això hi ha moltes coses que l'organització del sistema permet i penso que no hauria de permetre.
Penso que no és just ni lògic que una persona que decideix no acabar l'ESO però a partir d'altres vies com els PQPI tingui la oportunitat d'arribar a la universitat de la mateixa manera que ho fa un altre alumne a partir del batxillerat. Si una persona no és bona estudiant, el que sigui, que no estudii. Se que molta gent no compartirà la meva opinió, però penso que no tothom ha de poder arribar a la universitat. No m'agradaria que se'm mal interpreti. Qui val, te ganes d'aprendre, inquietuds i passió per una cosa que s'hi dediqui amb el seu màxim potencial. Aquesta persona ha de poder anar a la universitat i el sistema li ha de facilitar. Però qui no val, no ha de poder arribar-hi, sigui per la via que sigui. Penso que actualment a la universitat hi ha molta gent que hi està estudiant perquè "és el que toca", perquè "ho fa tothom" o perquè "els pares m'obliguen". Entre aquests perquès, molts altres que en la meva opinió no tenen cap mena de sentit. Soc conscient que és un tema delicat, però al que em refereixo és que em sembla genial que hi hagi programes com els PQPI per gent que te clar que estudiar no es lo seu, però no em semblen tant bé com a vies alternatives, encara que més llargues, més fàcils, per tenir accés a la universitat.
Se'm podria retreure com a argument en contra la meva opinió que molts "genis" com Einstein o Edison, i un gran número de premis Nobel, no van ser mai bons estudiants, inclús fracàs escolar. El que penso jo sobre això és que si una persona és bona amb una cosa i sent el desig irreprimible d'investigar sobre allò, de saber-ne més, bàsicament d'aprendre, ja trobarà la manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada