A la classe d'avui s'ha parlat i reflexionat sobre l'article de Tonucci: Ensenyar o aprendre?. Aquest bàsicament ens parla sobre els dos grans models que com a mestres haurem de decidir adoptar, sempre raonant amb arguments sòlids i coherents. Tots sabem que si bé encara no hem fet un canvi del tot, podria dir-se que estem en una fase de transició: d'un model transmissiu a un model constructiu. Dic que el canvi no s'ha produït del tot ja que, perque l'escola trobi una nova identitat, alternativa, constructiva, abans haurà d'aprendre a deixar de banda les indicacions de la nostra societat o esperar a que aquesta canvii en un sentit global. Penso que la creativitat i la insipiració d'alguns, pocs, professors, que l'existència de projectes educatius alternatius al model transmissiu són encara molt limitats i ens fa falta temps per adaptar-nos. Més ben dit, més que temps per adaptar-nos, fa falta temps per canviar de mentalitat, canviar de generacions de mestres. Estic segura que al arribar totes les generacions i promocions que actualment i ja fa uns anys estem estudiant educació intentarem amb totes les nostres forçes promoure un model constructiu i no pas transmissiu. Ara bé, fa falta temps. És molt complicat fer canviar de mentalitat, de mètodes, de valors i actituds a mestres i professors que porten anys fent el mateix; deixant de banda que a ells se'ls va ensenyar amb els mateixos mètodes i van aprendre amb els mateixos mètodes. Aleshores, imagino que ells es pregunten: per que canviar una cosa que ja funciona? Nosaltres contestem: si aquest algo que ja funciona pot funcionar millor, endavant!
A diferència del model transmissiu, el qual considera que el nen no sap res i va a l'escola a que el mestre li ensenyi, el model constructiu admet i reconeix que el nen sap moltes coses i que el que fa a l'escola és reflexionar sobre allò que sap, ordenar-ho en esquemes de coneixement, aprofundir-los i enriquir-los. Dic això per que sempre m'ha fascinat molt la idea de que els nens i nenes des de ben petits saben molt més del que ens pensem, només hem de saber trobar la manera d'esbrinar tot el què saben i encara quedarem més parats. Els nens són nens, no rucs. Hi ha molta gent, i quan dic gent dic pares i mares, que no ho saben això, fent comentaris i mostrant actituds molt negatives per als seus fills tot excusant-se: "No passa res, són nens". Per això,valoro molt positivament el model constructiu en aquest sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada