La sessió d'avui ha estat molt interessant. La integració social i sobretot a l'escola és un tema que es viu dia a dia, molt important i que no es pot deixar de banda. Sovint quan parlem d'integració el primer que ens ve al cap és la paraula "problemàtica". La veritat és que no ens podem enganyar, nens i nenes estrangers, nens i nenes amb baix rendiment acadèmic o amb problemes físics i/o psicològics van lligats amb la paraula problemàtica. Personalment penso que la problemàtica està precisament en què relacionem aquests dos conceptes quan no hauria de ser així. En quant al tema de les aules d'acollida, penso que són una bona eina de suport cap als professors i un molt bon mètode d'integració per als nens i nenes estrangers. Es podria pensar que és al contrari, que se'ls esta separant dels seus companys de la resta de professors i classes, però no és així. Per posar un exemple molt clar, si jo ara mateix pels motiu que sigui hagués de marxar a la Xina, i de bones a primeres hagués de fer tot el que fan nens i nenes que porten allà vivint tota la vida, primer que no entendria res, segon que no em podria relacionar i tercer que el meu rendiment acadèmic baixaria. Tot això em conduiria a un estat de pessimisme i rebuig cap a la cultura xinesa que no em permetria avançar. Crec que és molt necessari que al principi d'un canvi de cultura es mantingui un periòde d'acollida. Invertir o sembrar per després recollir. No els estem fent anar enrere, estem intentant que es mantinguin perque així puguin seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada